Qui paga la instal·lació d’un tendal en un pis de lloguer

Amb l’arribada del bon temps i de més hores de sol, molts inquilins es pregunten si és possible instal·lar un tendal en alguna part de la casa i a qui correspon sufragar les despeses. La Llei d’Arrendaments Urbans (*LAU) de 1994 deixa clar que l’arrendatari no podrà realitzar obres que modifiquin la configuració de l’habitatge sense el consentiment de l’arrendador. Amb el vistiplau de l’amo, l’inquilí pot pagar el cost de la instal·lació d’un tendal i, així, estar més fresc de cara a l’estiu.

L’article 23.1 de la LAU assenyala que “l’arrendatari no podrà realitzar sense el consentiment de l’arrendador, expressat per escrit, obres que modifiquin la configuració de l’habitatge o dels accessoris a què es refereix l’apartat 2 de l’article 2. En cap cas l’arrendatari podrà realitzar obres que provoquin una disminució en l’estabilitat o seguretat de l’habitatge.”

I l’arrendador només està obligat a executar obres relacionades amb la conservació de l’habitatge, tal com assenyala l’article 21.1 de la LAU: “l’arrendador està obligat a realitzar, sense dret a elevar per això la renda, totes les reparacions que siguin necessàries per a conservar l’habitatge en les condicions d’habitabilitat per a servir a l’ús convingut, excepte quan la deterioració de la reparació de la qual es tracti sigui imputable a l’arrendatari a tenor del que es disposa en els articles 1.563 i 1.564 del Codi Civil.”

Per tot això, Patricia Briones Gómez, advocada del departament jurídic del Col·legi d’Administradors de Finques de Madrid (*CAFMadrid), recorda que no es tracta d’una instal·lació que hagi de ser assumida per l’arrendador, amb el que l’arrendatari pot instal·lar el tendal a la seva costa sempre que li autoritzi a això l’arrendador.

Qui ha de pagar la reparació del tendal
En cas que el pis llogat compti ja amb un tendal i aquest s’hagi trencat, caldrà saber si s’ha trencat per un mal ús per part de l’inquilí o per circumstàncies externes. El propietari ha de realitzar i pagar totes les reparacions de conservació de l’habitatge que siguin necessàries per a mantenir la seva habitabilitat, excepte en dos casos: que hagi estat l’inquilí qui hagi causat el mal o que es tracti d’una petita reparació derivada del *despagaste per l’ús ordinari de l’habitatge.